Emili Soler i Fors. Un Pedagog Vocacional es un libro escrito en catalán de extensión breve, en el que Emili Soler Calucho narra las memorias de su abuelo, quien da nombre a la obra, durante su estancia como maestro en la población de Mont-roig del Camp en la provincia de Tarragona. “No es una creación mía sino de una transcripción de lo que en su día escribió mi abuelo”, explica él mismo.
“Emili Soler i Fors accedió por oposición a la plaza de maestro de Amposta cuando contaba diecisiete años. Posteriormente, pasó a la escuela de Mont-roig en la que consiguió escolarizar a la totalidad de los niños de aquella localidad con criterios de una pedagogía innovadora y, además, consiguió una subvención estatal para la construcción de un edificio singular destinado a las escuelas. Activista social, contribuyó además de su función pedagógica, a la creación del sindicato agrícola, una caja de ahorros y un casino agrícola en la localidad».
Publicada en Círculo Rojo, Grupo Editorial, el lector va a encontrar las vivencias del maestro Emili Soler. “Son sus impresiones y sus sentimientos escritos en primera persona en la etapa de la madurez; reflexiones, al fin y al cabo, de una generación que vivió una época de cambios. Sus palabras no quedan tan solo en la anécdota personal, sino que dibujan claramente una parte de la historia de Cataluña a finales del siglo XIX y principios del siglo XX”, añade el propio autor.
Se trata de una obra descrita con un lenguaje directo y expresivo. Emili Soler Calucho se dirige especialmente a la población de Mont-roig. “Tiene un ámbito local y municipal, encontrando a faltar que pese a la importancia y méritos pedagógicos de Emili Soler i Fors, carece aún de un reconocimiento público como sería el otorgarle el nombre de una calle, plaza o biblioteca”.
«Emili Soler i Fors (1871-1945), ha estat un cas insòlit dintre de la Pedagogia, per la seva gran vocació com a mestre.
Va ingressar als disset anys amb el número u a l’escola d’Amposta. I l’any 1896, es traslladà a les de Mont-roig del Camp a la província de Tarragona.
Amb una visió avançada i progressista de l’educació, va treballar intensament per donar als ciutadans una formació i cultura sòlides com ens relata el M.H. Ernest Benach en el pròleg, convençut també que en l’educació dels nostres fills rau l’esperança del nostre futur com a país.
Va fer les gestions necessàries perquè l´Estat subvencionés les obres de construcció d’un nou edifici escolar que va resultar un dels més innovadors de Catalunya. Així mateix va aconseguir l’escolarització total i absoluta dels infants de Mont-roig, el que li va representar que se li atorgués com a mèrit la Creu d’Alfonso XII, essent el primer mestre de Catalunya en aconseguir-ho.
També va promoure varies actuacions per a la millora de Mont-roig com la creació del Casino Agrícola, la Caixa d´Estalvis i el Sindicat Agrícola. Posteriorment, va ingressar al cos d’Inspector d’ensenyament per la província de Barcelona.»
«Emili Soler Calucho, magistrat de Barcelona, és net d’ Emili Soler i Fors i transcriptor de les seves memòries relacionades amb l’estada a Mont-roig, on va ser l’impulsor de la construcció de les escoles, un edifici exemplar per l’època i pioner en la millora de les condicions pedagògiques dels estudiants.
Va accedir a l’ensenyament als 17 anys i va obtenir per oposició el número 1 a la plaça de mestre d’Amposta. Després va demanar el destí de Mont-roig i, finalment, va aconseguir també per oposició la plaça d’inspector de la província de Barcelona.
D’una cultura singular, havia llegit tots els clàssics i tenia una important biblioteca, es pot dir que va ser un pedagog vocacional. A les seves inspeccions a les escoles de la província de Barcelona estimulava els mestres per tal de millorar l’educació, camí únic, segons el seu criteri i el de molts altres, per aconseguir la pau i el progrés econòmic i social dels pobles.
Dins d’aquest esperit progressista de l’ensenyament, va escriure innumerables artícles de divulgació pedagògica a diaris de gran tirada i també d’especialitzats en l’ensenyament.
L’any 1929, en plena dictadura del general Primo de Rivera, va sorgir un conflicte lingüístic entre el meu avi i el general Milans del Bosch, governador civil de Barcelona. Durant aquell període de repressió política contra Catalunya, va demanar-li que li enviés una relació de tots els noms del mestres de la província de Barcelona que donaven les classes als infants en l’idioma català, per fer-los fora de Catalunya com a represàlia. Al negar-s’hi rotundament, aquell el va destinar sense cap tràmit a la ciutat de Palència, una de les més fredes a l’hivern, fet que va empitjorar la seva salut delicada dels bronquis des de la seva permanència a Amposta al costat del riu Ebre. No obstant això, a Palència, i concretament en un acte al poble de Meneses, va conèixer a José Calvo Sotelo, ministre d’Hisenda, en la inauguració d’una escola dedicada al ministre que, després del parlament protocol·lari del meu avi com a inspector d’Ensenyament de la província, el va felicitar personalment i li va preguntar què hi feia un professional de l’ensenyament com ell, condecorat amb la Creu d’Alfons XII, en una província tan llunyana de Catalunya. El meu avi li va explicar el que havia passat amb Milans del Bosch, a la qual cosa el ministre li va dir que no en sabia res de tot això, però que anés a parlar de part seva amb el ministre d’Ensenyament, qui li va facilitar el retorn immediat a Barcelona.
Com s’ha dit al començament, aquest llibre de memòries d’Emili Soler i Fors havia estat dissenyat per a ser editat, al seu dia, en paper per l’ Ajuntament de Mont-roig com a record i testimoniatge a la seva memòria, però dificultats econòmiques d’aquell consistori ho impediren. Ara el seu net, ha fet front a aquest repte.»
